Els tròcars del segle XXI es poden dividir en dos grups principals:
Els trocars de tall tenen una fulla esmolada de plàstic o metall que talla capes de teixit a mesura que s'aplica pressió. Estan dissenyats per facilitar l'entrada a les cavitats subcutànies (generalment abdominals).
Els tròcars dilatadors tenen una punta roma per dilatar i separar els teixits quan s'aplica pressió. Aquests tròcars no tallants estan destinats a minimitzar el risc de lesions als òrgans interns en procediments quirúrgics.
Hi ha una gran varietat d'instruments dins d'aquestes dues categories per oferir les característiques que requereixen els especialistes. Hi ha trocars amb ports de càmera, ports de treball, ports de retracció i ports estàtics. Per a procediments quirúrgics senzills, com la laparoscòpia diagnòstica, un trocar òptic amb un port de 5 mm és més que adequat per a la il·luminació i el control. Quan l'eliminació de masses grans requereix un morcel·lador, és probable que sigui adequat un trocar amb un port de 12 mm.
Els trocars de tall d'un sol ús estan creixent en popularitat. Ofereixen una punta afilada garantida i també es garanteixen estèrils sense risc de contaminació creuada.
